Diari de viatge: CANADÀ 6 - Cap d'Any i Any nou!

I poc a poc es va anar acabant l'any 2013. El darrer dia de l'any vam anar a patinar sobre gel en una pista just als peus de la CN Tower. Tot un plaer. Al principi tots trontollàvem i el nostre cul  va tocar el gel en  alguna ocasió, però tard o d'hora vam acabar aguantant-nos tots solets i patinant!! 

Aquell matí també vam fer nous amics, i el vam arrodonir amb un dinar en una pizzeria al centre de Toronto. 

A la tarda, una mica de descans per preparar-nos pel nostre Cap d'Any canadenc en forma de sopar medieval. En Tom va tenir la gentilesa de posar TV3, o sigui que vaig celebrar el cap d'any 2 cops: a les 6 de la tarda de Toronto (aquí era mitjanit) seguint les campanades amb cacauets, i 6 hores més tard al sopar medieval a la canadenca fent el compte enrera i cantant "l'hora dels adéus" per acomiadar el 2013 i donar la benvinguda al 2014. 

L'endemà, passeig glaçadíssim i xocolata calenta per revifar!

Seria el nostre darrer dia a Toronto...

Com que les dues pàgines pertanyen a un mateix dia, he volgut donar uniformitat emprant els mateixos papers. 

No volia llençar els bitllets de tren i transfers, o sigui que vaig fer una butxaca amb el fons d'aquest magnífic paper de troncs i les fotos en petit de difrerents moments d'aquella tarda. 

Diari de viatge: CANADÀ 5 - St. Jacob

Aquest dia va ser molt especial. Aprofitant el gran cotxe vam anar a un poblet que es diu St. Jacobs. Aquest lloc és especial perquè hi conviuen persones de la religió dels menonites (una branca una mica més moderna que els amish) i d'altres que no ho són.
Els menonites van vestits com fa un parell de segles enrera (tipus "La Casa de La Pradera" per a qui em llegeixi i tingui més de 40 anys) i també viuen segons aquell temps. La pena és que estàvem a -12ºC i la única cosa que vam veure una mica de prop va ser un carruatge aparcat en un cobert. Més tard i anant en cotxe, vam veure alguna família caminant pel carrer, però no vam ser a temps de fer cap fotografia...
De totes maneres St. Jacob  és un poble molt bonic, s'hi menja bé i ens va agradar molt haver-lo visitat.

El poble era tan pintoresc que vam fer un munt de fotos... i no m'he pogut estar de fer un desplegable!!

Amazing Moments 13: Novembre

Finalment he trobat un momentet per avançar un mes més del meu projecte fins ara una mica abandonat: Els meus moments del mes de novembre.
Encara em queden els de desembre, que faré quan pugui.
Com que la Judy va tenir la seva filla Juliette, no va acabar el seu projecte de l'any 2013. Jo anava molt atrafegada amb el Nadal i la preparació del nostre viatge i no vaig tenir temps per dedicar a aquest projecte.
Però ja és aquí! i properament... desembre.

M'agrada molt llegir les vostres opinions. Endavant!

Diari de viatge: CANADÀ 4- Niàgara!

Durant els 2 dies següents, els nostres familiars van tenir el detallàs de llogar un cotxe gros (érem 7 persones en total) per poder-nos portar a visitar un dels llocs més emblemàtics de Canadà: Les Catarates del Niàgara. Tenen la gran sort de tenir-les a poc més d'una hora en cotxe des de casa i és clar, no ens les podíem perdre!! A més, el final del dia va ser molt xulo! Sopar unes hamburgueses casolanes que dubto que mai en tastem de tan bones!! 

La foto del porxo de la botiga és una butxaca. En surt un cordillet lligat a una tag. És l'etiqueta d'un jersei xulíssim que vaig comprar en aquest poblet. L'he aprofitat i al darrera hi ha una foto meva amb el jersei posat! 

Ja gairebé he acabat el següent dia... vaig més lenta del que voldria, però el resultat penso que s'ho val

Fent coixí...

A casa hi havia un coixí que se li havia esquinçat la funda. I jo, amb la meva dèria de la mitja li'n vaig fer una de nova. Per primer cop he teixit "punt d'arròs", i m'agrada com ha quedat.
El detall definitiu penso que són els botons, que vaig trobar a Cal Boter, una merceria de Palamós "de tota la vida". M'encanten!!

Perquè no es donés tant la mitja, he cosit els botons a la solapa i per sota es tanca amb "sierres" (no sé com s'escriu ni si  la paraula és correcte en català. Suposo que el mot que emprem a casa ve del castellà "cierres" i el pronunciem a la catalana)

A davant és on hi he fet el punt d'arròs.

Per darrera, és tot de punt pla.

Fent mitja!

Al arribar la fred, el trapillo s'ha convertit en mitja. N'havia après de petita però feia moltíssims anys que no tocava les agulles de teixir. Hi he agafat força afició perquè em relaxa molt. I si, a més, en puc fer vora el foc en silenci, ja és el millor relax que puc tenir. Per això amb l'etiqueta "fent mitja" comença la recuperació d'una afició.
Vaig començar fent la funda pel diari de viatge del meu Amic Invisible del darrer Nadal:

Em va agradar tant com va quedar, que al fer el meu propi diari de viatge, també me n'he fet una!

El diari del viatge està en procés. Properament la següent entrega!